CAMINAR

No podem tenir fills.
Assimilar-ho és el més difícil que he fet mai, de fet, crec que no ho acabes d'assimilar mai, només tens dies millors que d'altres i intentes portar una vida "normal" encara que per dintre estàs esmicolada.

Hi ha gent que ho porta bé això de no tenir fills, o de no voler-ne, o que han nascut per qualsevol altra cosa. Però quan saps que has nascut per ser mare, quan estàs segura de que ho fareu de conya com a pares i que serà dur, però la millor experiència de les nostres vides i et diuen que hi ha un problemet i no podreu ser pares de manera natural, costa moltissim d'assimilar. 
Després de sotmetren's a dues transferències embrionàries, la primera un avortament a les 5 setmanes i l'altre sense resultat positiu, i després de passar un procés intern molt dur de reflexió, estic preparada per seguir endavant.

Encara podem adoptar, no serà biològic, no el portaré a dintre, no faré tot que tenía planejat, jo volia un part natural a l'aigua o de genolls perquè el meu fill patís el mínim, ni l'alletament, aquest vincle que desitjava ja no hi podrà ser, però ja n'hi hauràn d'altres, ja els sabrem trobar.

Així doncs, comencem el procés d'adopció i intentaré explicar-vos-el així com el viurem, pas per pas, em servirà a mi de via d'escapament i potser a tu, perquè vius el mateix procés o t'interessa el tema sense més.


No parar-se és el més important per arribar on vols arribar!