dilluns, 27 de juny de 2016

2/4 CURS PREADOPTIU: LA TROBADA

El segon dia anava de les coses a tenir amb compte en el moments anteriors i posteriors a la trobada amb els nens.
Coses a preparar a partir de quan ens donessin la idoneïtat, quin és el millor moment per preparar-les i com afrontar les coses en tot moment.

Estalviar és bàsic, llegir molt sobre el tema i si encara no s’ha comentat a la família, aquest és el moment de no posposar-ho més, la família també ha d’estar preparada per l’arribada d’un nou membre!
A partir de que ja t’han assignat als nens, ja pots assabentar-te dels seus gustos, mirar escoles, comprar alguna cosa de roba i joguines (Oju! No tot! El nen es sentirà més integrat si va amb els pares a comprar coses per la seva habitació, tria ell les joguines que vol, la roba (o es pensa que la tria)...).
Pots començar a netejar la casa en plan fer espai, perquè el necessitaràs... i el més divertit i emocionant que deu ser: montar-li l’habitació.

Una de les coses més importants pels nens i pels pares, és conèixer el seu entorn, la seva raça, les seves costums i així empatitzar amb ell adaptant-nos tots millor.

En aquest bloc hi havia molta cosa per adoptants internacionals, per tant ens vam saltar un bon tros.

Una cosa que ens va encantar a tots van ser els videos-exemple que ens van oferir amb casos reals explicant cada etapa que van viure, el moment de la trobada... les emocions a flor de pell.

Una cosa molt xula, que de segur farem, és portar una joguina (ja haurem investigat el gustos dels nens), un conte, algun detallet, pel tal de rompre el gel entre tots en el moment en que ens veiem per primer cop. 

Una cosa que no m'agrada és el fet de que en el moment de que t'assignen al nen no et donen cap foto seva (amb adopció internacional si que en donen), i crec sincerament que és un error, ara ho explico. 
Crec que és un error perquè, encara que els nens si que tinguin foto teva i et vegin, i necessitin acostumar-se a tu, el pares també s'han d'acostumar als nens. Al final que volem, que tots ens adaptem a la nova situació el més ràpid possible, no? 
Però encara que no m'agradi gens la idea de no poder demanar foto dels nens quan sigui el moment, ho entenc, entenc que aquí, l'adopció nacional és diferent que la de internacional, i que aquí quan tens un nen assignat és una pre-adopció, un acolliment. Suposo que el tema de la foto té a veure amb això i la privacitat/dret dels pares biològics, no ho sé.





Propera publicació el dilluns 4 a les 15.00h

dimarts, 21 de juny de 2016

1/4 CURS PREADOPTIU: PARES I MARES ADOPTIUS/VES

O millor dit: Cicle de preparació per a sol·licitants d’adopció (però per escriure aquí és una mica llarg).

Fent el curs amb nosaltres, hi havia una parella molt maca i de seguida vam congeniar. Normalment a Menorca al manco (no parlem de Barcelona ni d’altres llocs d’espanya) a aquests cursos hi van unes 7/10 parelles, però es veu que la gent està cada cop més desanimada amb aquest tema, ni idea i cada cop van menys parelles.

Què espereu d’aquest curs?
Veieu algun inconvenient en que es faci?
Sobre quins aspectes de l’adopció us agradaria incidir?

Aquestes són les tres primeres preguntes que ens van fer, estaven clares, aquest primer bloc del curs els protagonistes érem els pares.

Que esperàvem… volíem sobretot ampliar coneixements i aclarar dubtes sobre el procés que anàvem a iniciar, i per descomptat que no vèiem cap inconvenient  en què es fes el curs, és més, veureu que quan acabi aquesta sèrie de publicacions de “curs preadoptiu” la nostra impressió del curs és curiosa, si més no.
I Com a pre-pares adoptius, els que ens feia patir una mica era la problemàtica que ens podríem trobar un cop en assignessin els nens (problemes amb els pares biològics, bàsicament) i l’adaptació per part dels nens i la nostra pròpia, els problemes psicològics als quals ens haurem d’enfrontar... tot això ens preocupava bastant.

La resta del dia (o del bloc PARES I MARES ADOPTIUS/IVES) va consistir en fer-nos meditar les motivacions que teníem per iniciar un procés d’adopció, donar-nos a entendre un llistat de creences o mites vertaders i falsos relacionats amb l’adopció i la resta van ser casos pràctics molts durs que havíem de valorar si els acceptaríem o no.

Havíem superat el primer dia amb les coses més clares i amb un nou món al cap que se’ns obria. Ens esperaven tres intensos dies més.





Propera publicació el dilluns 27 a les 15.00h




dilluns, 20 de juny de 2016

A MIG CAMÍ?

Gent! Actualitzem noticies!

Sembla que s’han alineat els planetes i es comença a moure alguna cosa!
Gairebé després de mig any d’esperes, l’11 d’abril, vam fer el curs preadoptiu! Weeeeee!!

Després de fer la sol.licitut, ara estem pendents de la valoració per la idoneitat!

En les properes publicacions: Curs preadoptiu. Una valoració de les nostres sensacions i explicant-ho una mica.

La veritat que ha estat un camí llarg fins arribar aquí, tot tenint en compte que el camí no fa més que començar. Som concients i hem aprés a pendre’ns-ho amb filosofia, esperem i esperem, que és la vida sino esperar?
Estem a mig camí, o això sembla.



Espero que us agradi! 
Salut i força!





Propera publicació demà 21 a les 15.00h, després, cada dilluns aniré publicant durant quatre setmanes seguides, el curs va durar 4 dies, faré una entrada per cada dia de curs.

dijous, 10 de març de 2016

ABRIL

Bon dia!
Avui el dia és maco i fa solet, però també es podria possar en pràctica la fantàstica frase de "cuándo el grajo vuela bajo..." i aquest matí m'ha vingut de gust sortir a comprar unes plantetes, que maco tot.

Ahir ens van confirmar les dates del curs obligatori que hem de fer per poder començar després amb les visites y entrevistes pertinents per poder donar-nos la idoneitat, tot això després de 5 messos a l'espera!! Uff un món!! Però ei, veieu? Poc a poc :) L'Abril és la clau.

No he escrit cap entrada en aquest temps perquè volia mantindre'm una mica aïllada de tot el tema que envolta això de les adopcions. Hem d'apendre dels errors i mantenir el cap fred (pensa amb el grajo, pensa amb el grajo...) és el millor en aquests casos!

I avui mhe despert amb molta il.lusió i ganes de tirar endevant i ganes de canviar coses i.... crec que faré algún canvi al balcó abans de la primavera... aisss, que complicat això del cap fred.

Espero tenir noticies més sovint i ara ens toca preparar toooota la documentació (que no és poca) per fer la sol.licitut d'adopció i a partir d'aquí, començarà per nosaltres un nou cicle que esperem només porti coses bones (cap fred! cap fred!).

Ens veiem! ;)

dijous, 12 de novembre de 2015

CONTENTA

Ahir va ser un dia estrany.

Ahir va ser el millor dia de la vida d'uns amics, va néixer la seva filla. Com és lògic tothom estava supercontent i feliç i jo ja havia superat tot el tema de no poder veure bebés ni embarassos, però ahir va ser diferent...
Que consti en acta que estic molt molt molt contenta pels nostres amics i recents pares per aquesta "nebodeta" tan moníssima que han tingut, però sense voler-ho, un aire amarg també m'imvaïa i no podia evitar-ho.
Aquesta setmana també hagués nascut el/la nostre.

Però ens estan permesos els dies de bajón. Estan més que permesos.

I després d'aquesta alegria/disgustazo estic molt millor, només ens cal temps i ser molt positius. Pensar que cada cop queda menys per poder gaudir del mateix del que gaudeixen tots els nostres amics i que cada passeta sembla eterna, però que va fent camí.

Avui em sento bé!

Felicitats pares!!! :D

dimecres, 11 de novembre de 2015

PRIMERS PASSOS

Ok, ja tenim decidit el que volem, ja hem assimilat el que feia falta, i ara, que fem?

A veure, el nostre cas és complexe. Estem empadronats a Menorca, jo sóc d'allà, i ell és d'aquí, normalment vivim aquí però anem i venim bastant sovint.

El que vam fer primer és anar a Menorca a informar-nos i vam fer una reunió informativa amb la responsable del tema. Heu d'anar aquí si sou de Menorca.

DEPARTAMENT DE CIUTADANIA I FAMÍLIA
Servei Insular de Família
C/ Vassallo, 33-B 07703 (Maó)
Tel. 971 36.12.12 / Fax 971 35 00 03
menors.cime@silme.es

Bàsicament ens va explicar com anava tot, la burocràcia necessària, preferències, adopció internacional o nacional... nosaltres teniem clar que seria a nivell nacional perquè ja ens haviem deixat molts (massa) diners en la reproducció assistida i fer-ho internacional comportava una sèrie de despeses a les que no podiem fer front.

Ens va agradar molt com va anar la reunió, vam sortir contents.

Després vam anar a Barcelona a fer la mateixa sessió informativa, per decidir on ho tramitariem al final, heu d'anar a:


Avinguda del Paral·lel, 50-52
08001 Barcelona
93 483 10 00
Icaa.benestar@gencat.cat
http://www.gencat.cat/benestarsocialifamilia/icaa


Ens hem acabat decantant per Menorca, ens va agradar més i la cosa va una mica diferent que a catalunya (però tampoc no massa).

De moment, aquest és el primer pas, demanar hora per informar-vos.


Salut i a caminar!




CAMINAR

No podem tenir fills.
Assimilar-ho és el més difícil que he fet mai, de fet, crec que no ho acabes d'assimilar mai, només tens dies millors que d'altres i intentes portar una vida "normal" encara que per dintre estàs esmicolada.

Hi ha gent que ho porta bé això de no tenir fills, o de no voler-ne, o que han nascut per qualsevol altra cosa. Però quan saps que has nascut per ser mare, quan estàs segura de que ho fareu de conya com a pares i que serà dur, però la millor experiència de les nostres vides i et diuen que hi ha un problemet i no podreu ser pares de manera natural, costa moltissim d'assimilar. 
Després de sotmetren's a dues transferències embrionàries, la primera un avortament a les 5 setmanes i l'altre sense resultat positiu, i després de passar un procés intern molt dur de reflexió, estic preparada per seguir endavant.

Encara podem adoptar, no serà biològic, no el portaré a dintre, no faré tot que tenía planejat, jo volia un part natural a l'aigua o de genolls perquè el meu fill patís el mínim, ni l'alletament, aquest vincle que desitjava ja no hi podrà ser, però ja n'hi hauràn d'altres, ja els sabrem trobar.

Així doncs, comencem el procés d'adopció i intentaré explicar-vos-el així com el viurem, pas per pas, em servirà a mi de via d'escapament i potser a tu, perquè vius el mateix procés o t'interessa el tema sense més.


No parar-se és el més important per arribar on vols arribar!